Estic encantat amb Rac105

El passat 29 de desembre em van regalar un descodificador de TDT per a la meva habitació (que està a punt de ser reformada). Va ser llavors quan realment vaig descobrir, en la seva totalitat, la àmplia graella de canals que disposem. I me'n quedo amb un que fa poc ha estat reformat: el canal Rac105.

Va començar sent 105tv i va començar la seva emissió el 9 de febrer d'ara fa 2 anys. Casualment, el primer videoclip que va inaugurar el canal va ser Video Killed the Radio Star, tal i com ho va fer en els seus inicis la MTV.  A mi, aquestes cosetes m'agraden.

Ara, suposo que per enfortir la marca, es diu Rac105 com l'emissora de ràdio. Segons he llegit, d'aquí a ben poc inclourà a la seva programació tres programes nous: Top 105, un programa de novetats discogràfiques i reportatges d’actualitat; Artista 105, amb monogràfics dedicats a un artista o conjunt, i Live 105, que oferirà actuacions en directe d’artistes nacionals i internacionals.

A mi em té meravellat, més que res, per la seva proposta musical. Aquesta setmana he pogut veure perletes com ara:

Foo Fighters - Wheels // Coldplay - Clocks // Dido -White Flag // Black Eyed Peas - Meet Me Halfway // Status Quo - Whatever You Want // Beyoncé - Video Phone

Només és una mostra del que podem trobar a Rac105, ja que està carregat d'altres grans videoclips. Aplaudeixo que tinguem canals com aquest per poder veure en aquest electrodomèstic dedicat a l'entreteniment (i cada cop es demostra més la seva finalitat) que en diem televisió. 

Ho volia compartir amb vosaltres, simplement!

Pd: La cançó de l'últim videoclip no em diu res, però te alguna cosa, no se... xD

EE#6

Algú recorda les Entrades Express? Són unes entrades molt reduïdes que penjava quan tenia alguna cosa que dir, però no molt extensa. En guardo unes quantes i les vaig publicant. Així, per una banda, puc anar comentant cosetes que d'una altra manera quedarien en l'oblit i, per l'altra, el bloc queda més dinàmic i actualitzat. Aquí van les d'aquesta edició:

• Qui és Lorenzo von Matterhorn? Doncs aquest nom ve d'una sèrie que ja us he parlat algun cop, How I met your mother. Aquí teniu un vídeo, en anglès. I apart, per a mi és un compte apart del Facebook, on em puc escapar una estona del compte original que, últimament, em dona bastants maldecaps. D'aquí poc, i amb una cerveseta a les mans, em disposaré a eliminar aquests maldecaps.Cheers for that!

• Ahir vaig veure una pel·lícula que em va recomanar el meu amic Víctor Zaragoza, ja que hi surt el nostre actor preferit i compartit, en Jack Black. Es diu Alta Fidelitat, i us recomano molt moltíssim que la miressiu, encara més si sou homes i us agrada la música. Compte amb el títul, ja que el tema central no és la música, sinò la compatibilitat amb les dones. Sensacional

•  Us heu fixa't en el fenomen que està arrasant al Facebook? Es tracta del fotimer de pàgines sobre "Senyoras que...". A mi em té enamorat, tot aquest enrenou. Els meus preferits, de moment, són "Señoras que bailan juntas pasodobles en fiestas de pueblo", "Señoras que empujan a Benedicto XVI y lo tiran al suelo", "Modernas que serán señoras con Tatuajes" o bé "Señoras que temen que tu compra se meta en la suya en la cinta del super". Crec que en crearé un, que es dirà "Señoras que dejan el carro en la cola del super y se van a seguir comprando". Jo en conec a una que ho feia!

• I per acabar amb bon rotllo, que no se què passa últimament amb la gent que tothom està deprimit, i eso no me gusta, que los engañen, que los embauquen... Perdò. Doncs per acabar, com anava dient, pegueu-li una ullada a aquest vídeo. Ukelele!

Capel Dixit! Fins la propera!

Microrelat #11

L'habitació s'està cremant. Ell lluita per apagar les flames, que ho estan consumint tot. Tots els records passaran a ser carbó i cendra, res es podrà utilitzar de nou. Ell ho sap, no lluita contra el foc, lluita contra la pèrdua de tot allò que tant li va costar aconseguir. Fa lo correcte i va corrents cap a la finestra, per la qual surt disparat en un salt. Imagina't si n'estava fart de lluitar contra aquell foc, que no recordava que vivia en un 7é pis!

Pd: Quede-us amb la imatge d'ell caient, envoltat de vidres i assaborint la saliva creada per l'adrenalina que el seu cos segrega. Somrient, a dos segons de caure al terra, si mirem el fotograma, la expressió de la seva cara és la definició de llibertat en estat pur.

13er Cava&Twitts: Ha mort la publicitat tradicional? el 16 de Desembre

Arriba desembre, vacances de Nadal, torrons, sopars, família, regals ... Per això s'avança la data de l'últim C&T l'any, perquè poguéssim fer-nos un buit i acomiadar així fins l'any vinent de la millor forma.

Sabeu que a C&T els encanta el debat, generar conversa i veure diferents punts de vista. La "polèmica" sempre és benvinguda. Parlen amb polítics, indaguen en el món del coolhunting, es pregunten sobre l'evolució del periodisme a la xarxa, el canvi a les televisions per culpa i gràcia d'Internet ... I ara ens pregunten si ha arribat la fi de la publicitat tradicional.

Seran 2 experts els que donaran els seus punts de vista i opinions, tots dos professionals d'excepció:

• Jordi Urbea, general mànager d' Ogilvy One & Interactive

• Josep M. Ferrara, soci fundador i màxim responsable de Pavlov
  

Com sempre, l'esdeveniment tindrà lloc al B Hotel:

• Data: Dimecres desembre 16

• Hora: 19:30 (preguen puntualitat)

• Lloc: B Hotel (Gran Via, 389-391), Barcelona (localització)

Jo hi assistiré. Vols venir tu també? Està obert a tot el món. APUNTA'T.
Per cert... Diuen que hi haurà una petita i dolça sorpresa per als assistents:)

Recordeu:
Per evitar aglomeracions, tanquen el llistat després de registrar 200 inscripcions.

La trobada, com de costum, es dividirà en dues parts:

• Moment Twitter: Els nostres convidats, en un ambient distès, exposaran els seus arguments i respondran les preguntes que els formulem al voltant de la temàtica Ha mort la publicitat tradicional?. Tu també podràs fer preguntes, per suposat. Volem que sigui una xerrada entre els convidats i els presents

• Moment Cava: Un cop acabada la conversa deixarem de banda la part "Twitter" per donar pas de networking en la que estàs convidat a una copa de cava. 
  

Capel's 12 (06/12/09) (#1)

A aquestes altures de la pel·lícula...

...Em dono compte de que sóc un insaciable. Fins a quin punt és bo ser-ho, no ho sé. Estic a un punt de la meva vida on els meus sentits estan més aguditzats que mai, res els obstrueix. Tot em va de cara, el vent bufa fort i aquest cop he encarat bé l'embarcació.

Els estudis em van molt bé, veig inclús el seu futur i la seva projecció, i estic segur d'on estic i del que faré. La meva relació en la família més propera (mon pare, ma mare i mon germà) és exel·lent, com de costum. La situació amb els amics és podria qualificar de notable a vista d'espectador, però els he aprés a estimar amb tots els seus defectes i virtuts i no en podria tenir de millors. Pel que fa a l'amor no em preocupo, no sóc dels qui en va a buscar. Per sort he aprés el que no vull al meu costat, i de regal m'han beneït amb un humor i un bon savoir faire del qual sempre estaré agraït, a no se qui. Sé (no intueixo) què alguna cosa em guarda el futur, i aquest cop no seré tant ruc de quedar-me amb la primera persona que em mostra una mica més d'atenció que les demés. Aquest cop, seré crític: ja és hora de trobar una bona companya per aquesta llarg i excitant camí que en diuen vida.

Una mica envejós tot plegat, no? La veritat, no em puc queixar. O si? He estat educat d'una manera ben peculiar, com deia abans, sense saber si és bona o no. Jo crec que si, que és l'adequada, que gràcies a aquesta educació basada en la insaciabilitat sobreviuré davant de la conformitat, i mesclada amb una altra actitud que posseeixo que se'n diu prudència, aconseguiré l'èxit. Així doncs, d'aquí se n'extrau el següent:

Sóc feliç respecte a un temps passat, sóc feliç en un present, però vull polir-me per tal de tenir una felicitat encara més pura en un futur.

Hi haurà qui dirà que desitjar més felicitat és no ser feliç, i emprarà mil pensaments filosòfics per destrossar la meva teoria. Potser tindran raó, però els meus sentits diuen que s'equivoquen i perdoneu-me, ara per a mi manen ells. No obstant, aquesta entrada no té la finalitat de ensenyar-vos les meves riqueses anímiques, és un pèl diferent i escueta:

Vull eliminar allò que no agrada de mi, allò que fa de mi una persona mediocre. Vull perfecció social, a nivell anímic per suposat, i com que l'èxit no està en aconseguir-la sinó en cercar-la, vull que m'ajudeu. M'agradaria que em digueu totes aquelles qualitats meves que no són bones, que no us agraden. Aquelles coses que fan que penseu: "Capel és un bon paio, si no fos per x". Vull arreglar-les, enterrar-les si cal. Però des d'aquest punt on em trobo se'm fa difícil trobar-les. Ajudeu-me, aprofiteu aquest bon humor del qual gaudeixo i feu-me el favor de dir què us ofèn de mi, o que considereu què em fa més mal que bé.

No cal dir que només acceptaré aquelles crítiques constructives fetes per gent de bé, gent que realment ha entès cadascuna de les paraules d'aquest sermó.

Gràcies d'avant mà! Una abraçada a tothom!

Àtic 2a: La Internet mòbil, a debat

La revolució que suposa l'accés a Internet amb mobilitat: accés des dels mòbils, els mapes al mòbil, xarxes sense fils, vídeo, gps i les seves diferents opcions de futur. Aquest serà el tema central de les sisenes Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació “àtic 2a”, els dies 28 i 29 de novembre. El debat es realitzarà a un espai virtual, www.atic2.cat, suportat per tres seus físiques: Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat. El públic podrà intervenir des dels tres espais i també des d'Internet, on novament s'emetran en directe les ponències i debats, tot amb la intenció de fer arribar el debat sobre la innovació tecnològica a la major quantitat de públic possible.

Les Jornades, coordinades per Atictes i organitzades per Blocaires Ebrencs, TIC Tarragona, Citilab i Eutopia Interactiva, amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili, la coordinació territorial de Joventut a les terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, volen explorar les oportunitats que ofereix la Internet mòbil en l'educació, l'administració pública i el periodisme, però també en aplicacions més lúdiques, com els viatges o els videoblocs.

L'esdeveniment és una iniciativa en xarxa, no només per la seva distribució geogràfica, sinó també perquè connecta amb d'altres propostes similars: compartirà públic a Cornellà amb la clausura del IV Congrés de la Cibersocietat i a Tarragona amb el primer Cava&Twitts amb multiseu i retransmissió. El congrés és el principal espai de debat sobre les tendències digitals organitzat des de Catalunya, amb participants d'arreu del món en la seva vessant a la xarxa. Cava&Twitts és una trobada informal d'apassionats per Internet que consisteix en un debat i una copa de cava.

A més a més, s'ha iniciat una campanya viral des del web mobilitat.atic2.cat on es convida als usuaris a explicar el tema de les jornades fent "vídeo respostes" a un vídeo publicat per Atictes al seu canal de YouTube.

També es donaran crèdits de lliure elecció als estudiants de la Universitat Rovira i Virgili que així ho sol·licitin.

Per més informació i per inscriure's cal visitar: www.atic2.cat

Keane - Snowed Under

De vegades sents cançons com aquestes i fan que no et sentis tant sol al món. :)

There's a cold voice on the air
You've been looking everywhere
Someone to understand your hopes and fears
Well, I've thought about that for many long years

So I walk through Mansers Shaw
I don't see you anymore
We love to think about the way things were
But the time has come and I'm glad it's over

I don't know why I waste my time
Getting hung up about the things you say
When I open my eyes and it's a lovely day
You know sometimes I feel like I'm
Getting snowed under with the things you say
When I open my eyes and it's a lovely day

Now you think that you're alone
So you make your way back home
I'd love to great the weary traveller
But your time has gone and i'm glad its over

Enllaç a Spotify

Gat de Schrödinger

La setmana passada em va assetjar una teoria que proposaven a "Flash Forward". Avui, diguem-li per casualitat, mentre llegia "Auxili, Perdó" m'ha tornat a assetjar. Abans de comentar-la, he de confessar que sóc un apassionat de teories de Mecànica Quàntica, tot i que potser per falta de pràctica cada cop em costa més imaginar-les. La paradoxa diu així:

L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de què almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de què no se'n desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el Principi d'incertesa que s'aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d'obrir la caixa, el propi fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Crec que aquest cop l'he entès, sense pegar-li moltes voltes. És com l'esquelet de la mecànica quàntica. No em pregunteu perquè ho comparteixo amb vosaltres. A mi, m'ha resultat molt interessant, i he trobat que potser a algú de vosaltres també. Si voleu, podem comentar-ho. Si no voleu, no.

Espart Namorat

Els vaig conèixer ahir a la nit, abans de dormir mirant el 33. Inexplicablement, em transporten a l'època "Porca Misèria". Rieu si voleu, però crec que m'estic fent jove com més m'apropo als 24! És com si el futur s'allargués, sabeu què vull dir? Que passeu una gran nit, i somieu de valent!