13er Cava&Twitts: Ha mort la publicitat tradicional? el 16 de Desembre

Arriba desembre, vacances de Nadal, torrons, sopars, família, regals ... Per això s'avança la data de l'últim C&T l'any, perquè poguéssim fer-nos un buit i acomiadar així fins l'any vinent de la millor forma.

Sabeu que a C&T els encanta el debat, generar conversa i veure diferents punts de vista. La "polèmica" sempre és benvinguda. Parlen amb polítics, indaguen en el món del coolhunting, es pregunten sobre l'evolució del periodisme a la xarxa, el canvi a les televisions per culpa i gràcia d'Internet ... I ara ens pregunten si ha arribat la fi de la publicitat tradicional.

Seran 2 experts els que donaran els seus punts de vista i opinions, tots dos professionals d'excepció:

• Jordi Urbea, general mànager d' Ogilvy One & Interactive

• Josep M. Ferrara, soci fundador i màxim responsable de Pavlov
  

Com sempre, l'esdeveniment tindrà lloc al B Hotel:

• Data: Dimecres desembre 16

• Hora: 19:30 (preguen puntualitat)

• Lloc: B Hotel (Gran Via, 389-391), Barcelona (localització)

Jo hi assistiré. Vols venir tu també? Està obert a tot el món. APUNTA'T.
Per cert... Diuen que hi haurà una petita i dolça sorpresa per als assistents:)

Recordeu:
Per evitar aglomeracions, tanquen el llistat després de registrar 200 inscripcions.

La trobada, com de costum, es dividirà en dues parts:

• Moment Twitter: Els nostres convidats, en un ambient distès, exposaran els seus arguments i respondran les preguntes que els formulem al voltant de la temàtica Ha mort la publicitat tradicional?. Tu també podràs fer preguntes, per suposat. Volem que sigui una xerrada entre els convidats i els presents

• Moment Cava: Un cop acabada la conversa deixarem de banda la part "Twitter" per donar pas de networking en la que estàs convidat a una copa de cava. 
  

Capel's 12 (06/12/09) (#1)

A aquestes altures de la pel·lícula...

...Em dono compte de que sóc un insaciable. Fins a quin punt és bo ser-ho, no ho sé. Estic a un punt de la meva vida on els meus sentits estan més aguditzats que mai, res els obstrueix. Tot em va de cara, el vent bufa fort i aquest cop he encarat bé l'embarcació.

Els estudis em van molt bé, veig inclús el seu futur i la seva projecció, i estic segur d'on estic i del que faré. La meva relació en la família més propera (mon pare, ma mare i mon germà) és exel·lent, com de costum. La situació amb els amics és podria qualificar de notable a vista d'espectador, però els he aprés a estimar amb tots els seus defectes i virtuts i no en podria tenir de millors. Pel que fa a l'amor no em preocupo, no sóc dels qui en va a buscar. Per sort he aprés el que no vull al meu costat, i de regal m'han beneït amb un humor i un bon savoir faire del qual sempre estaré agraït, a no se qui. Sé (no intueixo) què alguna cosa em guarda el futur, i aquest cop no seré tant ruc de quedar-me amb la primera persona que em mostra una mica més d'atenció que les demés. Aquest cop, seré crític: ja és hora de trobar una bona companya per aquesta llarg i excitant camí que en diuen vida.

Una mica envejós tot plegat, no? La veritat, no em puc queixar. O si? He estat educat d'una manera ben peculiar, com deia abans, sense saber si és bona o no. Jo crec que si, que és l'adequada, que gràcies a aquesta educació basada en la insaciabilitat sobreviuré davant de la conformitat, i mesclada amb una altra actitud que posseeixo que se'n diu prudència, aconseguiré l'èxit. Així doncs, d'aquí se n'extrau el següent:

Sóc feliç respecte a un temps passat, sóc feliç en un present, però vull polir-me per tal de tenir una felicitat encara més pura en un futur.

Hi haurà qui dirà que desitjar més felicitat és no ser feliç, i emprarà mil pensaments filosòfics per destrossar la meva teoria. Potser tindran raó, però els meus sentits diuen que s'equivoquen i perdoneu-me, ara per a mi manen ells. No obstant, aquesta entrada no té la finalitat de ensenyar-vos les meves riqueses anímiques, és un pèl diferent i escueta:

Vull eliminar allò que no agrada de mi, allò que fa de mi una persona mediocre. Vull perfecció social, a nivell anímic per suposat, i com que l'èxit no està en aconseguir-la sinó en cercar-la, vull que m'ajudeu. M'agradaria que em digueu totes aquelles qualitats meves que no són bones, que no us agraden. Aquelles coses que fan que penseu: "Capel és un bon paio, si no fos per x". Vull arreglar-les, enterrar-les si cal. Però des d'aquest punt on em trobo se'm fa difícil trobar-les. Ajudeu-me, aprofiteu aquest bon humor del qual gaudeixo i feu-me el favor de dir què us ofèn de mi, o que considereu què em fa més mal que bé.

No cal dir que només acceptaré aquelles crítiques constructives fetes per gent de bé, gent que realment ha entès cadascuna de les paraules d'aquest sermó.

Gràcies d'avant mà! Una abraçada a tothom!